Per Seminari van tindre que llegir-nos el llibre d'Antichrista. Un cop llegit, vam fer una petita reflexió que més tard vam comentar a classe:
Al començament m'ha impactat molt el comportament de la Christa. El caràcter de la Blanche m'ha recordat una mica a mi, vergonyosa i callada i sobretot, m'ha cridat molt l'atenció el comportament de la Blanche quan la Christa "s'apodera" dels seus pares, ja què la primera els nombre com a "Els creadors dels meus temps" però ja desprès de fer-lis veure com és, els anomena papa i mama.
Mentre el llegia tenia sentiment de ràbia cap a la Christa i sentia sobretot pena per la Blanche, això suposo que serà perque no m'ha agradat gaire aquesta lectura. Sempre que escolleixo un llibre intento agafar-los sobre temes i emocions que m'aportin felicitat i bons sentiments, però aquest és tot el contrari. No m'ha costat gaire ficar-me en la pell de la Blanche i podia arribar a notar l'odi que tenia cap a la Christa (No sé que hauria fet en el seu lloc, però controlar-me tal i com ho feia ella segur que no i és per això que veig a la Blanche una noia bastant forta).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada