La taxonomía de Bloom

Per finalitzar la classe de GTIC vam haver de llegir l'anomenada "Taxonomía de Bloom". Aquesta, classifica les activitats educatives en sis columnes, ordenades de més senzilles a més complexes i on el seu objectiu és desenvolupar els objectius d'aprenentatge: Cognitiu, afectiu i psicomotor.

Aquesta taxonomía va ser creada per Benjamin Bloom l'any 1956, i des de l'aleshores, ha estat modificada dos cops (una en el 2000 i l'altre en el 2008). En el primer es van variar els sustantius per verbs com a fonament de les activitats i en l'ultima és l'anomenada "Taxonomía de Bloom per a l'era Digital"

http://www.eduteka.org/imgbd/23/23-11/ImagBloom.jpg

A classe ens van manar fer una taula on haviem d'afegir totes les eines i recursos utilitzats al llarg del semestre i indicar quina habilitat cognitiva es treballa en cadascuna d'elles. Jo he creat un mapa mental on es mostren les habilitats que es treballen i les activitats que es realitzen segon la taxonomía de Bloom per a l'era Digital.

Webs consultades: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/

                              http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

Antoni Bassas

By: Josep Renalias
http://commons.wikimedia.org
/wiki/File:Antoni_Bassas.jpg

A la classe de GTIC, vam fer una activitat durant tot el mes de desembre on haviem de recollir informació sobre una persona que consideressim un bon comunicador. El meu grup, format per Ariadna Lamiel, Laia Iñigo, Marina Jou, Judit Valls, Marta López, i jo vam escollir a Antoni Bassas. 

La informació l'extreiem del seu Twitter, Facebook, bloc i alguns vídeos de TV3 o 3/24 on sortia fent alguna conferència des d'Amèrica i la mostravem, junt amb petites reflexions, en un bloc anomenat  "El nostre bon comunicador"

Finalment, vam arribar a la conclusió de que Antoni Bassas si és un bon comunicador.

Les quatre metàfores

Charles Crook, professor de l'Escola d'Educació de la Universitat de Nottingham, va escriure un llibre titolat "Ordenadores y aprendizaje colaborativo"

Amb les metàfores es pot conceptualizar l'aprenentatge amb l'ordinador. A través d'elles, podem saber com la tecnologia pot ensenyar o ajudar a aprendre en funció del paper ha de jugar l'ordinador. Hi ha 4 metàfores:

- La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

- La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

- La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

- La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

• La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquest cas, l'ordinador és qui tutoritza l'ensenyament a l'alumne, és a dir, l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua.

En la creació d'aquests tipus de programes es té present la individualització d'aprenentatge, la formulació de preguntes i la informació que es va afegint. Com es difícil què un programa detecti el nivell de l'alumne (els seus errors i necessitats), el propi alumne és qui pot decidir el nivell d'aquest. 

Un exemple d'activitats serien les del edu365.cat (entrena't per llegir) o les del JClick 

• La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

L'alumne és qui controla l'ordinador i no a l'inrevés, es a dir, ell mateix és qui ensenya al ordinador a fer coses, li dona instruccions per a realitzar unes tasques. 

Així doncs, el mestre quedaria com a segon pla. El seu paper seria el de seguir el procès de treball del nen i plantejar-li preguntes quan sigui oportú que serveixin de guia a la reflexió del nen.

Alguns exemples de micromon on el nen desenvolupa estratègies per resoldre problemes és el llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic tortuga

Una evolució del llenguatge Logo és Scratch. Imagina, programa i comparteix.

http://scratch.mit.edu/

• La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Els simuladors permeten un aprenentate per descoberta però amb un grau de llibertat més baix que en el del Logo.

Permet fomentar la reflexió i l'acció en un entorn acotat però amb el perill de simplificar en excés els sistemes reals. 

Alguns exemples de programes són : Crayonphysics, on l'usuari dibuixa un sistema per que una pilota arribi a una meta 

Un altre exemple és el de la Doctora xinxeta on el nen pot aprendre les necessitats d'una planta per poder creixer correctament. 

• La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

Aquest tipus de metàfores s'hauria de donar habitualment a l'escola. Les activitats que es realitzen han de ser autèntiques, han d'estar relacionades amb l'experiència del nen i d'aquesta manera, poden aprendre molt millor. 

L'ordinador ens permets viure experiències indirectes del món real, es a dir, és considerat un complement. 

Activitat

metàfores>


webs consultades: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es
                             http://www.scribd.com
                             http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es
                             http://www.edu365.cat/entrena/
                             http://clic.xtec.cat
                             http://scratch.mit.edu
                             http://www.crayonphysics.com
                             http://www.xinxeta.com/xinxetaframes.htm
                             http://www.edu365.cat
                             http://www.robomind.net/ca/index.html
                             http://olmo.pntic.mec.es/jmarti50/crocodileclips/
                             http://www.globalconflicts.eu
                             http://www.gimp.org
                             http://www.sketchup.com/product/newin7.html

La Viquipèdia i el treball col·laboratiu

En entrades anterior, vam aprendre el concepte de Wiki i el seu ús en l'educació.

La Viquipèdia és la versió catalana del projecte http://www.wikipedia.org. Aquesta és una enciclopèdia formada en conjunt per alguns dels seus propis lectors. Diàriament es va actualitzant per els usuaris, tot i què si algun escrit no és apropiat, ràpidament s'elimina. 

Per poder participar en la Viquipèdia, s'ha de tenir present unes quantes coses:  

• Els 5 pilars fonamentals d'aquesta:

1. La Viquipèdia és una enciclopèdia. Tota la informació que es publica a la Viquipèdia ha de ser escrita de manera enciclopèdica i extreta de referents com altres enciclopèdies de paper, articles...

2. La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral". No es pot donar la pròpia opinió d'un article ja què la Viquipèdia és una enciclopèdia. 

3. La Viquipèdia és de contingut lliure. Qualsevol persona pot participar-hi afegint-hi o modificant la informació.

4. La Viquipèdia segueix una normes d'etiqueta. Cal respectar als demès usuaris i les seves idees, si hi ha alguna queixa cal comentar-ho a l'apartat "discusions".

5. La Viquipèdia no té normes inamovibles. Els articles de la Viquipèdia es van guardant, així doncs, si hi ha algun problema, aquestes poden recuperar-se fàcilment. 

• Què NO és laViquipèdia:

Estil i format

- La Viquipèdia no és una enciclopèdia de paper. Per això està el Viccionari

Contingut

- La Viquipèdia no és un diccionari.

- La Viquipèdia no és una editorial d'idees originals.

     Recerca original o inèdita

     Invencions personals

     Assajos personals

     Fòrum de discussió

- La Viquipèdia no és una plataforma de promoció.

- La Viquipèdia no és un dipòsit d'enllaços o fitxers. Viquitext és un recopilatori de textos jurídics o històrics.

- La Viquipèdia no és un servei de pàgines personals

- La Viquipèdia no és un directori, per això, està la Viquidites.

- La Viquipèdia no és un manual ni una guia, Viquillibres és el lloc ideal per això.

- La Viquipèdia no és una col·lecció indiscriminada d'informació.

Comunitat

- La Viquipèdia no és una anarquia

- La Viquipèdia no és una democràcia

- La Viquipèdia no és una burocràcia

- La Viquipèdia no és un camp de batalla

• Conèixer i seguir el seu llibre d'estil i llegir Com es modifica la Wikipedia?

T'ensenya el passos per poder escriure i modiciar textos en la Viquipèdia. 

• Ser conscients de la seva fiabilitat

Treball col·laboratiu

Un cop après tots quests punts, vam haver de realitzar una activitat. Aquesta consistia en modificar algun text de la Viquipèdia i intentar que no l'eliminèssin, es a dir, senguint les normes anteriorment llegides. 

L'activitat la vaig fer junt amb la Marta López i vam modificar aquesta pàgina, a part d'afegir-hi un nou subapartat i un text, també hi vam afegir una imatge. 

Webs consultades: http://www.wikipedia.org
                                    http://ca.wikipedia.org/wiki/VP:5P
                                    http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Allò_que_la_Viquipèdia_no_és
                                    http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Llibre_d%27estil
                                    http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Com_s%27edita_una_pàgina
                                    http://www.enriquedans.com/2005/12/la-fiabilidad-de-la-wikipedia.html

Poema

Avui a la classe de COED, hem estat recitant poemes per perdre la vergonya. Tot i què l'objectiu principal era aquest, també teniem que intentar fer arribar el sentiment del poema cap a les altre persones, què sentissin l'emoció què el pròpi autor volia transmetre.

El poema que jo he recitat, ha estat un petit tros de la versió cantada per Lluís Llach. El poema era "Vinyes verdes vora el mar" de Josep Maria de Sagarra:

Vinyes verdes vora el mar
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coser.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap el mar vinqleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soletat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soletat.

Antichrista

Per Seminari van tindre que llegir-nos el llibre d'Antichrista. Un cop llegit, vam fer una petita reflexió que més tard vam comentar a classe:

Al començament m'ha impactat molt el comportament de la Christa. El caràcter de la Blanche m'ha recordat una mica a mi, vergonyosa i callada i sobretot, m'ha cridat molt l'atenció el comportament de la Blanche quan la Christa "s'apodera" dels seus pares, ja què la primera els nombre com a "Els creadors dels meus temps"  però ja desprès de fer-lis veure com és, els anomena papa i mama. 

 Mentre el llegia tenia sentiment de ràbia cap a la Christa i sentia sobretot pena per la Blanche, això suposo que serà perque no m'ha agradat gaire aquesta lectura. Sempre que escolleixo un llibre intento agafar-los sobre temes i emocions que m'aportin felicitat i bons sentiments, però aquest és tot el contrari. No m'ha costat gaire ficar-me en la pell de la Blanche i podia arribar a notar l'odi que tenia cap a la Christa (No sé que hauria fet en el seu lloc, però controlar-me tal i com ho feia ella segur que no i és per això que veig a la Blanche una noia bastant forta).

Identitat i territori

L'activitat consisteix en realitzar una presentació oral amb parelles d'una durada màxima de 8 minuts. El tema era opcional, cadascú tenia què trobar una parella amb la que tinguès algu en comú i que els hagues fet tal com són, es a dir, una Identitat i un Territori. 

En el meu cas, vaig tindre molt clar què el tema que volia tractar era la música i per sort, vaig trobar a una altre companya que també volia, aquesta era l'Ariadna Lamiel.

En l'exposició teniem que aportar tot el que havíem après sobre COED i GTIC durant aquests mesos ja que, el principal objectiu era persuadir i convencer a la gent. 

La nostra exposició tractava dels beneficis de la música, per aixó, tan l'Ariadna com jo, va parlar una mica sobre el perquè ens agrada tant i quins beneficis ens aportava. Finalment, vam concloure en què la música ens fa tornar més cultes i menys vergonyosos.